• Accueil
  • > Archives pour juillet 2007

Archive pour juillet 2007

Analisi post electoral / Analyse post électorale

Mardi 24 juillet 2007

(Traduction en Français ci- dessous)

Els resultats dels partits catalanistes a les darreres eleccions legislatives han estats pocs comentats. La raó segurament és que són insignificants, la premsa francòfona no en ha dit res i la premsa de “Catalunya Sud” hi dedica quatres ratlles. Abans de tot cal definir el que és un partit catalanista. Direm que són tres a la Catalunya Nord: Unitat Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya. Tot i que el seu líder local hagi declarat a diversos mitjans de comunicació que no ho era, em permeto classificar CDC entre els catalanistes atès que el seu secretari general nacional Artur Mas anuncia en tota naturalitat: “volem ser la casa gran del catalanisme” això no vol dir que sigui la única. Comentar els resultats dels partits catalans s’ha de fer amb neutralitat i fredor el que intentaré fer. Primer cal dir que són febles molts febles però que acostumen ser-ho en aquest tipus de comicis molts difícils atès la bipolaritat. En aquesta edició CDC presentava quatre candidats a les quatres circumscripcions, UC només a la primera i ERC a la tercera. No vull marejar-vos de xifres però els resultats son aquests a la 1era: Virginie Barre (UC): 1.47%, Monique Juanola (CDC) : 0.64% ; a la 2ona: Daniel Canellas (CDC): 0.99%; a la 3era: Jordi Vera (CDC): 1.08%, Enric Vilanova (ERC): 1.05%; i a la 4ta: Françoise Tibau (CDC): 0.97% en aquesta circumscripció el 2002 Virginie Barre havia realitzat 1.92%. Convergència Democràtica de Catalunya és una nova formació política a la Catalunya Nord però es trobà en la mateixa situació que el 2002 quan aleshores acabava de néixer el Bloc Català com a coalició entre el Partit per Catalunya (branca nordcatalana del PI) i d’Unitat Catalana però amb un valor afegit de ser la representació d’un partit prestigiós conegut per molts dels nordcatalans com el partit del president Pujol. Per tant es pot comparar els resultats. El Bloc Català es presentava candidats a tres circumscripcions i obtingué 2030 vots (1.39%) aquest any ha tret 1793 vots (0.92%). Tot i això si observen el conjunt dels vots catalanistes notem un lleugera progressió des del 1997: 1830 vots(1.02%) el 1997; 2276 (1.04%) el 2002; 2793 vots (1.55%) el 2007. Aquesta molt lleugera progressió és esperançadora. Però és grotesc sentir paraules d’auto satisfacció i patètic considerar una victòria el fet de superar els altres partits catalanistes.

Per progressar en el futur cal fer pinya, aquí com a d’altres territoris de Catalunya. Aqueixos tres partits tenen molts denominadors comuns, cadascú té la seva singularitat, la seva identitat pròpia. Però per aconseguir una col·laboració s’ha de ser sincers i honestos i tenir un actitud de respecte. Cap formació política no és pot auto proclamar líder del moviment catalanista i encara menys si no està comprovat per resultats i això a qualsevol comicis que sigui. Sí, que cal sortir del catalanisme resistent però sense menysprear els que porten amb abnegació una lluita digna i que han pas escollit la resistència pel plaer de resistir… No em cansaré de dir el que dic pensant als que han lluitat per la llibertat del nostre poble: tota resistència contra la injustícia mereix respecte això sense victimisme però tenint la consciència del que som.

Les resultats des partits catalanistes aux dernières elections législatives ont été peu commentés. La raison est sùrement qu’ils sont insignifiants, la presse francophone  n’ en n’a rien dit et la presse de “Catalogne Sud” y consacre quatre lignes. Avant tout il faut définir  ce qu’est un parti catalaniste. Disons qu’ils sont trois en Catalogne Nord: Unitat Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya et Convergence Democratique  de Catalogne. Bien que son líder local ait  déclaré à divers médias qu’il ne l’était pas , je me  permets classer CDC parmi les catalanistes attendu que son secrétaire général national Artur Mas anonce en toute naturalité “Nous voulons être la grande maison du catalanisme ». Commenter les résultats des partis catalans doit se faire  avec neutralité et froideur, j’ essaierais de le faire. D’abord il faut dire qu’ils sont trés faibles mais qu’ils le sont habituellement dans ce genre d’elections trés difficiles compte tenu de la bipolarité. Lors de cette édition CDC présentait quatre candidats dans les quatre circumscriptions, UC seulement à la première et ERC     à la troisième. Je ne veux pas vous soûler de chiffres No vull marejar-vos de xifres mais les résultats sont ceux-ci  à la 1ère: Virginie Barre (UC): 1.47%, Monique Juanola (CDC) : 0.64% ; à la 2ème: Daniel Canellas (CDC): 0.99%; à la 3ème: Jordi Vera (CDC): 1.08%, Enric Vilanova (ERC): 1.05%; et à la 4ème: Françoise Tibau (CDC): 0.97% dans cette circumscription en 2002 Virginie Barre avait réalisé :1.92%. Convergence Démocratique de Catalogne est une nouvelle formation polique à la Catalogne Nord mais elle se trouve dans la même situation qu’en 2002 quand alors venait de naître le Bloc Català en tant que coalition entre le Partit per Catalunya (branche nord-catalane du PI) et d’Unitat Catalana mais avec une plus-value d’être la représentation d’un parti prestigieux connu par de ombreu nord-catalans comme le parti du président Pujol. Donc on peut comparer les resultats. Le Bloc Català présentait candidats à trois circumscriptions et obteint 2030 voix     vo(1.39%) cette année CDC fait 1793 vots (0.92%). Ainsi si observe l’ensemble des voix catalanistes on note une légère progression depuis 1997: 1830 voix(1.02%)      en 1997; 2276 (1.04%) en 2002 ; 2793 voix (1.55%) en 2007. Cette trés modeste progression est une éspérance. Mais il est grotesque d’entendre des paroles auto-satisfaction et patétique és considerer une victoire le fait de dépasser les autresltres partis catalanistes.

Pour progresser dans le futur ilfaut faire corps, ici comme sur d’autres territoires de Catalogne. Ces trois partis ont de nombreux dénominateurs communs , chacun a sa singularité, la son identité. Mais pour parvenir à une collaboració il faut être sincère et honnête il faut avoir une attitude de respect. Aucune formation Cap formació politique peut s’auto-proclamer leader du mouvement catalaniste et encore moins si ce n’est pas prouvé par les résultats et ceci quelle que soit l’élection. Oui, il faut sortir du catalanisme résistant mais sans mépriser ceux qui mènent avec abnégation une lutte digne et qui n’ont pas choisi de résister pour le plaisir …        Je ne cesserais jamais de dire en pensant à ceux qui ont lutté pour la liberté de notrt del notre peuple: toute résistance contre l’injustice mérite le respect ceci sans victimisme mais en ayant la conscience de ce que nous sommes.