Archive pour août 2007

UN LLIBRE …

Mercredi 29 août 2007

 

Hi ha llibres imprescindibles per conèixer la Catalunya Nord. Segur que m’ en deixaré alguns però no es pot descartar els treballs històrics de l’Alícia Marcet, l’obre col·lectiva “qui sem els catalans del nord ” editat per Arrels,o per exemple els llibres del periodista barceloní Xavier Febrès, amb un enfocament amb una certa distorsió degut al barcelonisme de l ‘autor… O bé algunes obres especialitzades com ara el llibre sobre l’USAP d’en Martí i Manzanares i sobretot el pamflet d’en Joan-Lluís Lluís “conversa amb el meu gos sobre França i els francesos” aquest escrit genial del qual un militant, jove com jo (sí, sí !) de l’UMP de Prada, que és un home bastant obert, em deia que l’hi havia provocat un cert disgust, com què finalment és molt complicat desfer-se de la educació d’una família de militar que implica una adoració incondicional a França. El llibre del qual vull vos parlar és “La Catalogne Nord en quête d’identité” d’en Joan-Francesc Castex (editorial “Le temple d’or”). És realment una obre imprescindible per qui vulgui entendre bé les problemàtiques del que ell li agrada anomenar la Catalunya septentrional o potser que s’inclinaria ara més cap espai català transfronterer” (una remarca, el corrector automàtic de l’ordinador sempre em subratllar la paraula transfronterer, això vol dir que aquesta noció encara li queda camí per fer).

Aquest llibre, és d’una gran qualitat però al meu parer té dos defectes: el primer una portada amb un concepte interessant, una grua de construcció i dos edificis que son dos territoris que s’encaixen, però amb un disseny trist i poc atractiu. El segon el comentaré al final d’aquesta crònica. Per què si només té dos defectes el treball d’en Joan-Francesc Castex té mil altres qualitats. Desprès d’una llarga i necessari introducció que potser necessita l’ajuda de l’aspirina, l’obre s’endinsa pas a pas a cadascú dels espais que necessitem explorar per copsar una realitat complexa i a la vegada natural i lògica dins la explicació del que justament no ho és. L’autor fa de tot: geògraf, historiador, sociòleg, politicòleg… És una anàlisi objectiva tocant tots els temes: dels institucionals, polítics, econòmics… fins als que podria aparèixer fútil com l’USAP (encara no havia nascut els Catalans Dragons, altre fenomen esportiu identitari amb els límits lleugers i folklòrics). I s’acaba amb tesis de prospectives de futur… Castex no deixa res de costat en el seu estudi, el que queda evident és el pes d’aquesta frontera entre els dos estats sense ells quasi res seria igual. Joan Francesc escriu al final “sigui com sigui, he provat de mostrar racionalment amb el més de distància i objectivitat possible…/… he sincerament volgut que el meu raonament sigui el més just i el més equilibrat possible…” També al pròleg l’excel·lent Enric Pujol escriu “aquesta anàlisi és volgudament freda , allunyada de l’aproximació militant”. És en aquest tema que no estic gaire d’acord, si l’anàlisi ha de ser freda i objectiva, més enllà d’aquest treball crec que quan un parla del seu propi país ha de posar-hi el cor, l’ànima i potser una dosi mesurada de passió. Finalment no estic segur que la distància i l’objectivitat sigui justa, que la “fredor” sigui imprescindible, perdoneu que faci un paral·lel encara amb l’esport (és la meva dèria) que seria un partit de rugby viscut amb objectivitat… Que serien les relacions familiars viscudes amb “fredor”. Que serien les idees sense militants… Dic això per que tinc una passió pel meu país, passió i amor que comparteix en estic segur el Joan-Francesc Castex que potser, la controla l’autocensura i per qui tot i així tinc una gran admiració, Joan-Francesc és un personatge imprescindible, un dels homes clau per la construcció del nostre país… Potser és com (ara hi torno) en el món de la formula 1, cal l’ enginyer que prepara el cotxe amb “fredor” i mètode i el pilot que ho condueix amb passió. Ara cerquem el pilot… O els pilots…