• Accueil
  • > Archives pour septembre 2009

Archive pour septembre 2009

A Arenys de Munt, victòria de la democràcia.

Mardi 15 septembre 2009

 

He tingut la sort el diumenge 13 de setembre de 2009 de ser present a Arenys de Munt. Podem ja apostar que Arenys de Munt quedarà a la història com el poble que ha organitzat el primer referèndum (digueu-li consulta popular), per la independència de Catalunya. Els veïns d’aquest poble s’han pronunciat al 96 % a favor de la independència.I encara sentim veus que diuen que no calia, que això desperta l’oposició de grups feixistes (com fos el cas d’una cinquantena de perduts). I què  ?  Que vol dir ,  que els catalans han de callar sempre ? Fins i tot quan a més de tenir la raó tenen una majoria aclaparadora; que els catalans d’avui han de tenir les pors que han tingut els seus pares i avis acatats per la força i la barbaria de l’àguila negre ? No ! Catalunya viu en teoria en democràcia en el marc o al marge d’aquesta no ha de semblar estrany que es facin consultes populars per qualsevol tema i vista la participació dels Arenyencs igual o superior a comicis “oficials”, el tema interessa la població. He sentit també una ministra dir “Catalunya no és els extrems”, és un actitud extremista permetre que s’expressin la gent ? És una actitud extremista voler la independència del seu país ?

 

A Arenys s’hi respirava un bon ambient, un ambient festiu però també la sensació que a partir d’aquest dia el camí s’obria, tot és possible, el futur ha canviat de cara. “És el dia u d’una nova era” em diu un amic barceloní. Sí, la independència és possible si els catalans la veuen possible, la voluntat d’un poble ha de superar totes les traves. Demà altres municipis celebraran consultes populars, potser el tren de la història està en marxa cal que els catalans pugin als vagons…

 

Amb molt egocentrisme podré dir que hi erri jo, i he tingut el plaer de parlar un momentet amb l’alcalde Carles Mòra, molt emocionat era de constatar que nordcatalans hagin vingut fins al seu poble. Res de res Senyor Alcalde l’honor evidentment és nostre. Amb l’entitat que ha impulsat la consulta popular heu inscrit el nom del vostre poble sobre les pàgines de la història del nostre País. Em permeto una suggestió que d’aquí alguns anys s’anomeni un carrer, un plaça o una avinguda del poble amb el nom “13 de setembre de 2009”.

Quina legitimitat té un nordcatalà per parlar d’aquest tema quan les seves comarques estan a hores lluny d’aquests objectius, cap em direu… La realitat sociopolítica de la Catalunya Nord és molt diferent i aquest tipus de consulta seria probablement contraproduent però el que és legítim és el dret d’expressió dels ciutadans i això val per qualsevol territori, qualsevol col·lectiu, segur ara per ara la pregunta no podria ser la mateixa que al “Principat”, però s’en podria fer d’altres… Espero també que en el futur la Catalunya independent no descuidi mai que la Catalunya Nord tingui el nom que tingui i que l’hi han donat (Pyrénées-Orientales) ha estat i serà sempre Catalunya.

 

Arenys de Munt el 13 de desembre de 2009

 

Guiu Cases, Enric Balaguer i Carles Mòra (Alcalde d’Arenys de Munt)

 

 

 

Vauban encara i sempre

Vendredi 11 septembre 2009

 

No fa gaire va sortir al diari “l’Independant” dos cop el mateix article, és sorprenent per qui coneix el diari i que sap que quan hi volem publicar diuen que no hi ha espai… Per aquest article cap problema va ser publicat dos cops en un espai de tres dies, i de que tractava ? De la inscripció de les fortaleses en terres catalanes d’en Vauban arquitecta del rei Lluís XIV al patrimoni mundial de la UNESCO. Aquesta inscripció és encara fruit d’una enganyifa i d’una manipulació de la població. Per l’operació s’hi han deixat molts diners i molta energia. L’estat francès tan del temps de la monarquia com de la República ha manipulat els catalans del nord amagant la història, això és passat però el que és trist és que avui poca gent volen fer l’esforç de saber, d’analitzar una mica… Tot i així és de la responsabilitat de les autoritats de restablir la veritat com a mínim fer una lectura més neutra de la història… En aquest article es tractava de fer la ressenya de l’ inauguració d’una placa en motiu de la inscripció a la UNESCO, el president del Consell General va acabar el seu discurs diguen : “Gràcies a Vauban per l’heretatge que ens ha deixat”. Segur que aquestes paraules fou aplaudides… Però l’objectiu de Vauban i del seu rei no era de deixar un heretatge ans el contrari la utilitat de les fortaleses d’en Vauban eren mantenir sota el jou francès la població del nostre país, es a dir els catalans. Si es tracta d’un heretatge aquest hauria de servir per recordar que molts habitants d’aquest territori han sofert i han deixat la vida en la lluita per la defensa d’aquesta terra contra l’ocupant francès…Però ara donem les gràcies als nostres botxins. En cap cas Montlluís o Vilafranca de Conflent és patrimoni català com diuen sovint és només patrimoni en terra catalana i el matis és important. L’heretatge que ens han deixat Vauban i Lluís XIV és també la destrucció de vilatges sencers, la guerra, la intolerància i una repressió sanguinària, Per això un responsable polític hauria de mesurar les seves paraules, sabem que no és directament culpa seva, com molts de nosaltres només reprodueix el que ha après i aquesta ideologia que posa França per sobre de tot, que es proclama el país dels Drets de l’Home, de la “grandeur”… Però un home polític amb un càrrec important hauria de ser assessorat per evitar dir aquestes coses que es una falta de respecte a la gent que han defensat la nostra terra encara que fos tres segles i mig desprès, aquesta memòria històrica també ha de ser respectada.

Aquest estiu he treballat a l’Alta Cerdana com animador, al programa d’animació hi havia “les lundi catalans” una animació que té per objectiu donar a conèixer Catalunya i els Països Catalans, la majoria de comentaris al “llibre d’or” han estat molts positius, la Magda, l’Èric i jo ens ho hem passat bé i ens ha agradat transmetre la nostra passió pel país. Un únic comentari és negatiu: “entre els animadors n’hi ha un que és massa regionalista, el regionalisme té bon costat però no a detriment de França”. Primer de tot no sóc regionalista sóc nacionalista català, (però si aquesta persona ho sabia es moriria potser d’un atac de cor), segona estic segur de no haver dit res en detriment de França, tot el que hem dit jo i els companys eren informacions basant-se sobre les realitats això si amb un cert humor xovinista (finalment som orgullosos de ser catalans i res de més normal perquè som el millor poble del món… és broooma, potser no…). Però sobretot el que noto és una certa paranoia, sense no dir res en contra de França i només parlant amb passió del meu país, un francès es sent agredit. És bastant fort que ciutadans d’un estat que s’ha construït a detriment d’altres pobles i que s’ha enriquit i enfortit gràcies al colonialisme i l’explotació directe de les riqueses d’altres terres i d’altra gent considerin que la simple reivindicació del reconeixement d’una identitat pròpia és fa a detriment de la seva, els catalans no volen imposar-se a altres terres…

És per això que encara avui com a la cançó de Pierre Seghers cantada per Leo Ferré dic “Merda a Vauban”, perquè tot i sent genials, segons alguns criteris les fortaleses que ha imaginat foren per allotjar guarnicions, per servir de presons i mai per ser útils a la llibertat dels catalans i d’altres pobles on van ser edificades… “Merda a Vauban”