Archive de la catégorie ‘Patrimoine/Patrimoni’

Vauban encara i sempre

Vendredi 11 septembre 2009

 

No fa gaire va sortir al diari “l’Independant” dos cop el mateix article, és sorprenent per qui coneix el diari i que sap que quan hi volem publicar diuen que no hi ha espai… Per aquest article cap problema va ser publicat dos cops en un espai de tres dies, i de que tractava ? De la inscripció de les fortaleses en terres catalanes d’en Vauban arquitecta del rei Lluís XIV al patrimoni mundial de la UNESCO. Aquesta inscripció és encara fruit d’una enganyifa i d’una manipulació de la població. Per l’operació s’hi han deixat molts diners i molta energia. L’estat francès tan del temps de la monarquia com de la República ha manipulat els catalans del nord amagant la història, això és passat però el que és trist és que avui poca gent volen fer l’esforç de saber, d’analitzar una mica… Tot i així és de la responsabilitat de les autoritats de restablir la veritat com a mínim fer una lectura més neutra de la història… En aquest article es tractava de fer la ressenya de l’ inauguració d’una placa en motiu de la inscripció a la UNESCO, el president del Consell General va acabar el seu discurs diguen : “Gràcies a Vauban per l’heretatge que ens ha deixat”. Segur que aquestes paraules fou aplaudides… Però l’objectiu de Vauban i del seu rei no era de deixar un heretatge ans el contrari la utilitat de les fortaleses d’en Vauban eren mantenir sota el jou francès la població del nostre país, es a dir els catalans. Si es tracta d’un heretatge aquest hauria de servir per recordar que molts habitants d’aquest territori han sofert i han deixat la vida en la lluita per la defensa d’aquesta terra contra l’ocupant francès…Però ara donem les gràcies als nostres botxins. En cap cas Montlluís o Vilafranca de Conflent és patrimoni català com diuen sovint és només patrimoni en terra catalana i el matis és important. L’heretatge que ens han deixat Vauban i Lluís XIV és també la destrucció de vilatges sencers, la guerra, la intolerància i una repressió sanguinària, Per això un responsable polític hauria de mesurar les seves paraules, sabem que no és directament culpa seva, com molts de nosaltres només reprodueix el que ha après i aquesta ideologia que posa França per sobre de tot, que es proclama el país dels Drets de l’Home, de la “grandeur”… Però un home polític amb un càrrec important hauria de ser assessorat per evitar dir aquestes coses que es una falta de respecte a la gent que han defensat la nostra terra encara que fos tres segles i mig desprès, aquesta memòria històrica també ha de ser respectada.

Aquest estiu he treballat a l’Alta Cerdana com animador, al programa d’animació hi havia “les lundi catalans” una animació que té per objectiu donar a conèixer Catalunya i els Països Catalans, la majoria de comentaris al “llibre d’or” han estat molts positius, la Magda, l’Èric i jo ens ho hem passat bé i ens ha agradat transmetre la nostra passió pel país. Un únic comentari és negatiu: “entre els animadors n’hi ha un que és massa regionalista, el regionalisme té bon costat però no a detriment de França”. Primer de tot no sóc regionalista sóc nacionalista català, (però si aquesta persona ho sabia es moriria potser d’un atac de cor), segona estic segur de no haver dit res en detriment de França, tot el que hem dit jo i els companys eren informacions basant-se sobre les realitats això si amb un cert humor xovinista (finalment som orgullosos de ser catalans i res de més normal perquè som el millor poble del món… és broooma, potser no…). Però sobretot el que noto és una certa paranoia, sense no dir res en contra de França i només parlant amb passió del meu país, un francès es sent agredit. És bastant fort que ciutadans d’un estat que s’ha construït a detriment d’altres pobles i que s’ha enriquit i enfortit gràcies al colonialisme i l’explotació directe de les riqueses d’altres terres i d’altra gent considerin que la simple reivindicació del reconeixement d’una identitat pròpia és fa a detriment de la seva, els catalans no volen imposar-se a altres terres…

És per això que encara avui com a la cançó de Pierre Seghers cantada per Leo Ferré dic “Merda a Vauban”, perquè tot i sent genials, segons alguns criteris les fortaleses que ha imaginat foren per allotjar guarnicions, per servir de presons i mai per ser útils a la llibertat dels catalans i d’altres pobles on van ser edificades… “Merda a Vauban”

Vauban au patrimoine de l’UNESCO ! Vauban al patrimoni de la UNESCO !

Dimanche 7 janvier 2007

VAUBAN AU PATRIMOINE DE L’UNESCO !

(Versió en català a continuació)

Le journal « l’Indépendant » confirme la sélection des fortifications et citadelles de l’ingénieur du roi soleil Louis XIV à la candidature pour l’inscription au patrimoine de l’UNESCO. Quinze sites sont sélectionnés entre eux Villefranche de Conflent et Mont-Louis.  Même si je comprends les raisons économiques de cette candidature je ne peux que m’interroger sur la cohérence et la pertinence de ce choix en effet sur le site web de l’UNESCO je lis «  L’objectif que s’est fixé l’Organisation est vaste et ambitieux : construire la paix dans l’esprit des hommes à travers l’éducation, la science, la culture et la communication » ou plus loin « la paix est une démarche volontaire qui repose sur le respect de la différence et le dialogue … l’établissement d’une culture de paix fondée sur les droits de l’homme et de la démocratie ». Que vient donc faire l’ œuvre du Marquis de Vauban dans ce contexte. Les fortifications dont il a été l’ingénieur en Catalogne Nord sont les témoins de l’occupation française après le Traité des Pyrénées qui annexe les territoires septentrionaux     de la Catalogne à la suite de la longue guerre des « Segadors ». Les comtés nord catalans entraient alors dans un royaume où la législation royale réduisait sans cesse le champs des libertés locales. Le roi de France Louis XIV dont Sébastien La Preste Vauban était le serviteur n’était en rien un souverain animé par le respect de la différence et le dialogue. Le Traité des Pyrénées faussement nommé « la paix des Pyrénées » n’a pas été accepté d’ emblée par les catalans des comtés du nord. Ils s’en suivit des rébellions et révoltes qui furent réprimés très durement. Durant de nombreuses années c’est la révolte des « Angelets » qui opposa aux français une dure résistance. Née dans le Vallespir en 1663 avec à sa tête Josep de la Trinxeria elle gagna le Conflent et ne fut  réduite qu’en 1672, année comme par hasard de la destruction du château de Rià ordonnée par le roi. S’ensuivirent des emprisonnements (le plus souvent au Castillet de Perpignan), des mises aux galères et des exécutions. Pour l’exemple le village de Pi en Conflent fut complètement détruit. Manuel Descatllar acteur de la conspiration de Villefranche en 1674 ayant avoué les faits fut détenu, jugé pour crime de lèse-majesté, torturé et exécuté une heure plus tard sur la place de la Loge à Perpignan. Francesc Soler consul de Villefranche connut le même sort. Carles de Llar fut mutilé et achevé dans son agonie. Les têtes des trois hommes furent exposées dans des cages de fer à l’entrée de Villefranche… La terreur continua tout le siècle, ce sont prés de 30 000 soldats qui résidaient dans la province « réputée étrangère du Roussillon » dont 4 000 à Mont-Louis certainement pas pour protéger les cerdans qui acceptèrent difficilement la partition de la Cerdagne.  S’en suivit une période de francisation, alors qu’en 1659 l’unique langue était le catalan, en 1672 on obligea les consuls de Perpignan a ouvrir des écoles où l’on enseignait seulement en français. on interdit aussi aux Roussillonnais d’étudier au Principat de  Catalunya. En 1700 la langue française est imposée pour tout acte administratif ou judiciaire. La révolution française ne revient pas sur les décisions royales et considère le catalan comme la langue des révoltés et des ennemis.

Certes, Sébastien la Preste Vauban n’est pas responsable de tout cela, mais il est évident que les constructions dont il est l’architecte sont les outils et témoins de cette épisode de l’histoire qui en aucun cas n’est cohérente avec les droits de l’homme et de la démocratie et le respect de la différence, critères évoqués par l’UNESCO. Il est responsable par contre de la destruction d’édifices de grande valeurs principalement à Collioure, Villefranche de Conflent et Ria. Si les constructions de Vauban méritent par leur qualités architecturales d’être mis en avant ce n’est à mon avis pas dans le cadre de l’UNESCO. 

D’autres anti Vauban : http://www.identitecomtoise.net/nonavauban.php

Ce qu’il reste du château de Rià

castellderirequadrat.jpg 

El que resta del castell de Rià 

VAUBAN AL PATRIMONI DE LA UNESCO !

El diari «l’Independant» confirma la selecció de les fortificacions i ciutadelles de l’enginyer del rei sol Louis XIV a la candidatura per a l’inscripció al patrimoni de la UNESCO. Quinze paratges són seleccionats entre ells Vilafranca de Conflent i Montlluís. Fins i tot si comprenc les raons econòmiques d’aquesta candidatura em puc que interrogar sobre la coherència i la pertinència d’aquesta tria. En efecte sobre el lloc web de la UNESCO llegeixo «L’objectiu que s’ha fixat l’Organització és vast i ambiciós : construir la pau en l’esperit dels homes a través de l’educació, la ciència, la cultura la comunicació » o més lluny « la pau és un procés voluntari que reposa sobre el respecte de la diferència i el diàleg… L’establiment d’una cultura de pau fundada en els drets humans i democràcia». Que ve doncs fer l’obra del Marquès de Vauban en aquest context. Les fortificacions de les quals ha estat l’enginyer a la Catalunya del Nord són els testimonis de l’ocupació francesa després del Tractat dels Pirineus que annexa els territoris septentrionals de Catalunya resultant de la llarga guerra dels «Segadors». Els comtats nord catalans entraven llavors en un regne on la legislació reial reduïa sense parar els camps de les llibertats locals. El rei de França Louis XIV del qual Sébastien La Preste Vauban era el servidor no era en res un sobirà animat pel respecte de la diferència i el diàleg. El Tractat dels Pirineus falsament designat «la pau del Pirineu» no ha estat acceptat d’entrada pels catalans de comtats del nord. En el cap de dos anys s’oganitzaren rebel·lions i revoltes que van ser reprimides molt durament. Durant nombrosos anys és la revolta dels «Angelets» que va oposar als francesos una difícil resistència. Nascuda en el Vallespir el 1663 amb al seu cap Josep de la Trinxeria va guanyar el Conflent i no va ser reduïda fins el 1672, any com per casualitat de la destrucció del castell de Rià ordenada pel rei. Va ser seguida per empresonaments (més sovint al Castellet de Perpinyà), condemnes a les galeres i  les execucions. Per l’exemple el poble de Pi en Conflent va ser completament destruït. Manuel Descatllar actor de la conspiració de Vilafranca el 1674 que havia reconegut els fets va ser detingut, jutjat per a crim de lesa-majestat, torturat i executat una hora més tard sobre la plaça de la Llotja a Perpinyà. Francesc Soler cònsol de Villefranche va conèixer el mateix destí. Carles de Llar va ser mutilat i va ser matat en la seva agonia. Els caps dels tres homes varen ser exposats en gàbies de ferro en l’entrada de Vilafranca… El terror va continuar tot el segle, són prop de 30 000 soldats que residien a la província «considerada com estrangera del Rosselló» dels quals 4 000 a Montlluís, certament no pas per protegir els cerdans que van acceptar difícilment la partició de Cerdanya. Se’n va seguir un període d’afrancesament, mentre que el 1659 l’única llengua era el català, el 1672 es van obligar els cònsols de Perpinyà a obrir escoles on s’ensenyava només en francès es prohibeix als Rossellonesos estudiar al Principat de Catalunya. El 1700 la llengua francesa és imposada per a tot acte administratiu o judicial. La revolució francesa no torna sobre les decisions reials i considera el català com la llengua dels rebels i dels enemics.   Segur, Sébastien la Preste Vauban no és responsable de tot allò, però és evident que les construccions de les quals és l’arquitecte són les eines i testimonis d’aquesta episodi de la nostra història que en cap cas no és coherent amb els drets humans i democràcia i el respecte de la diferència, criteris evocats per la UNESCO. És responsable en canvi de la destrucció d’edificis de gran valors principalment a Cotlliure, Vilafranca de Conflent i Rià. Si les construccions de Vauban i no contesto el seu geni mereixen per les seves qualitats arquitectòniques ser valorades és certament en el marc de la UNESCO.

Altres anti Vauban : http://www.identitecomtoise.net/nonavauban.php