Article l’Indépendant 27.02.2011

2 mars 2011

indepcantonales27022011.jpg

Calendrier des réunions publiques

28 février 2011

290742.gif

 

 

ebalaguer.jpg

 

 

Mardi 8 mars :

18 h.30 Cirac / Sirach (Foyer)                      

Mer. 9 mars :    

17 h.30 Fillols (Mairie)                                  

18 h.30 Prada/Prades (Salle Eyt)

Jeu. 10 mars :  

17 h.30 Mosset (Mairie)                                

18 h.30 Los Masos (Salle Polyvalente) 

Ven. 11 mars :  

17 h.30 Castell / Casteil (Mairie)

18 h.30 Vernet dels Banys / Vernet les Bains (Salle Polyvalente)  

Sam. 12 mars :  

15 h.00 Molig dels Banys / Molitg dels Banys (Salle place de l’église)  

16 h.00 Campoma / Campôme (Mairie)                                  

18 h.00 Fullà / Fuilla (Salle des Fêtes)

Dim. 13 mars :    

16 h.30 Conat (salle des fêtes)                                       

17 h.30 Orbanyà / Urbanya (mairie)

18 h.30 Noedes / Nohèdes (mairie) 

Lun. 14 mars :    

17 h.30 Cornellà de Conflent / Corneilla de Conflent (Salle des fêtes)                               

18 h.30 Villefranca de Conflent / Villefranche de Conflent  (Salle Jauffret) 

Mar. 15 mars : 

17 h.30 Codalet  (Salle polyvalente)                                

18 h.30 Taurinyà (Salle des fêtes)   

Mer. 16 mars :   

17 h.30 Eus (maison du temps libre)  

18 h.30 Catllar (Salle Polyvalente) 

Jeu. 17 mars :        

18 h.30 Rià-Cirac / Ria-Sirach (Salle Polyvalente – Guifred el Pelut)  

20 h.30 Clarà (Salle Polyvalente)  

Ven. 18 mars :

17 h.30 Prada / Prades (Salle du Foirail)  Fête de fin de Campagne

 

Pensem en positiu / Pensons en positif

23 février 2011

Elections cantonales 20 et 27 mars 2011 

Canton de Prades

290741.gif
 

Enric Balaguer 


     

                                           ebalaguer.jpg

 

Le Conflent en Positif 

 

Nos priorité : 

- L’emploi et le développement économique :

           Soutien eux entreprises et commerces de proximité

           Promotion de l’agriculture locale et promotion des  produits « fet aqui » (fait ici)

           Développement optimal du tourisme vert et culturel

- Amélioration des transports publics                

           Coordination des transports par rail et route, accessibles a tous.

- Maintien des services publics et au public en particulier des service de santé

           Re-dynamisation du thermalisme

 - Développement des activités et des structures pour la jeunesse

- Mise en place de services de solidarités auprès des ainés

- Promotion du patrimoine, de la langue et de la culture catalanes

 

Ma suppléante

Aurélie Salas

25 ans

2 enfants

Mère au foyer

                                                        asalas.jpg

e.balaguer.ig@cdc.cat 

06 14 81 92 67 

 

 

Je suis candidat aux cantonales – Sóc candidat a les cantonals

1 février 2011

images1.jpg

(En català a continuació)

Au mois de mars je serai candidat aux élections cantonales sur le canton de Prades.  Né à Prades vous savez tous l’attachement que j’ai pour le Conflent, je l’ai prouvé m’impliquant dans le monde associatif tant au niveau culturel que dans d’autres domaines tels la défense des services publics et en particulier de la ligne SNCF  Villefranche de Conflent-Perpignan. Je me présente investi  par mon parti « Convergència Democràtica de Catalunya » (CDC). Fondée par Jordi Pujol cette formation leader, solide, est aujourd’hui à nouveau à la tête du gouvernement catalan présidé par Artur Mas. En Catalogne Nord elle progresse tous les jours.

Déjà candidat en 1998, j’ai pu observer comment mes idées par exemple sur les relations transfrontalières, pionnières à l’époque, sont aujourd’hui reprises  et appliquées par les partis majoritaires mais souvent de façon trop timide, freinées par les directives venant de Paris ou de Montpellier…  Je vous propose une démocratie de proximité basée sur le dialogue, la concertation mettant en avant les intérêts de notre territoire et non conditionnée par  une quelconque stratégie sur l’échiquier politique orienté par le clivage droite/gauche souvent stérile  voire handicapant n’offrant aucune synergie positive pour notre département et parfois obligeant nos décideurs  à faire des concessions préjudiciables pour le Conflent. Notre canton  est un canton rural, nous ne devons pas être pénalisés à cause d’une démographie plus faible, nous devons avoir le même niveau de service public que les citoyens vivant dans ou autour des agglomérations : des transports publics efficaces mais aussi respectueux de l’environnement, des services de santé de proximité et pourquoi pas le retour d’une maternité dont la fermeture a  annoncé tristement un déclin : nous  ne pouvons donc plus naître dans le Conflent mais seulement y vivre (parfois difficilement à cause d’une faible activité économique) et y mourir. Refusons la fatalité et le déclin Il faut par exemple protéger notre agriculture, inciter nos concitoyens à consommer de préférence des produits de notre terre, par des attitudes et des réflexes simples nous aiderons notre canton à se développer. Il y a bien des choses encore dont nous devons nous préoccuper. Votre conseiller général doit être une personne qui se bat quotidiennement car les atouts de notre Conflent sont nombreux mais ils demandent que l’on y consacre toute son énergie sans arrières pensées politiciennes.

Enfin je sais que le catalanisme en fait douter certains, ce n’est pas un catalanisme communautaire que je vous propose, il ne s’agit pas de défendre en priorité les catalans de souche, excluant les néo-catalans, bien au contraire. Il s’agit de travailler pour un territoire qui est simplement catalan sans nier les faits historiques ni les récuser mais en étant nous même en nous appuyant sur nous atouts, nos forces en nous tournant vers l’avenir, vers un monde ouvert mais qui plus que jamais  a besoin de se retrouver dans ses valeurs propres. Je serai l’élu de toutes les Conflentoises et de tous les Conflentois quelles que soient leurs origines, leur condition, leurs convictions…

Visca el Conflent ! Visca Catalunya ! 

Ceux qui souhaitent soutenir ma candidature peuvent me joindre au  06.14.81.92.67 ou m’écrire à e.balaguer.ig@cdc.cat et vous pouvez lire mon blog :    www.enricbalaguer.unblog.fr 

Versió catalana:

Al mes de març seré candidat a les eleccions cantonals sobre el cantó de Prada. Nascut a Prada coneixeu el  meu arrelament al Conflent, l’he demostrat m’implicant en el món associatiu tant a nivell cultural com en altres àmbits com és la defensa dels serveis públics i en especialment la línia SNCF Vilafranca de Conflent-Perpinyà. Me presenti investit per el meu partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Fundada per en Jordi Pujol aquesta formació líder, sòlida és avui una altra vegada al cap del govern de Catalunya presidit per Artur Mas. A la Catalunya del Nord progressa cada dia.

Ja candidat el 1998, he pogut observar com les meues idees per exemple sobre les relacions transfrontereres, pioneres a l’època són avui recuperades i aplicades pels partits majoritaris però sovint de manera massa tímida frenada per les directives de París o Montpeller… Vos proposi una democràcia de proximitat basada en el diàleg, la concertació posant per davant de tot els interessos del nostre territori i no condicionat per qualsevol estratègia sobre un escaquer polític dreta/esquerra sovint estèril i fins i tot perjudicant i oferint cap sinergia positiva pel nostre departament forçant els decisors a fer concessions que perjudiquen el nostre Conflent. El Nostre cantó és un cantó rural, no hem de ser penalitzats a causa d’una demografia més feble. Hem de tenir el mateix nivell de servei públic que els ciutadans vivint a l’entorn o  en les aglomeracions : transports públics eficaços però també respectuosos del medi ambient, serveis de sanitat de proximitat i perquè no el retorn d’una maternitat de la qual el tancament ha anunciat tristament un declívi : no podem més néixer al Conflent però solament hi viure (a vegades difícilment a causa d’una feble activitat econòmica) i hi morir. Rebutgem la fatalitat el declivi . Cal per exemple protegir la nostra agricultura, incitar els nostres conciutadans a consumir preferentment productes de la nostra terra. Amb actituds i reflexos simples ajudarem el nostre cantó a se desenvolupar. Hi ha moltes coses encara que ens preocupen. El vostre conseller general ha de ser una persona que lluita al dia a dia car el nostre Conflent té molts punts forts i exigeixen una dedicació total a temps complet amb tota la seva energia sense càlculs políticians.

Per acabar sé que el catalanisme fa dubtar alguns, no és un catalanisme comunitari que vos proposi, no és tracta de defensar en prioritat els catalans de socarrells, excloent els neocatalans, tot el contrari. Es tracta de treballar per un territori que és simplement català, sense negar els fets històrics ni descartar-los però utilitzant les nostres forces nos girant cap al futur, cap a un món més obert però que més que mai necessita de retrobar els seus propis valors.
Seré l’elegit de totes les conflentines i tots els conflentins sigui quin siguin les seues conviccions. Visca el Conflent ! Visca Catalunya !

Els que desitgen sostenir la meua candidatura poden contactar-me al 06.14.81.92.67 o m’escriure a e.balaguer.ig@cdc.cat i podeu llegir el meu blog :www.enricbalaguer.unblog.fr . 

Dels Trens…

1 février 2011

images.jpg

els trens helvètics

(Traduction française ci-dessous)

Fa un parell de mesos vaig assistir a les « Diades científiques sobre els trens de Muntanya ». Bona iniciativa del Parc Natural Regional del Pirineu Català per celebrar el centenari del nostre Tren Groc, que alguns li diuen de Cerdanya però que fa més de la meitat del seu recorregut al Conflent. Ah, però em podríeu dir que va cap a la Cerdanya, i jo ho contestaré que depèn d’on sortim. Aquest tren ha estat a la història tan important per baixar de Cerdanya que com per hi pujar… És el tren de Cerdanya i Conflent o de Conflent i Cerdanya.En el discurs d’obertura el Conseller General Jean-Louis Alvàrez, antic « cheminot » (ferroviari), ens va parlar de la importància de tren (ara) groc, va recordar la visita del president de la regió Llenguadoc-Roselló el 18 de juliol passat. Durant el parlament « l’amic Georges » havia fet una proposta : que el Tren Groc vagi fins a Perpinyà.  La idea al meu parer és res més que una « Frechada« , per no dir una collonada. El més sorprenent és que un professional dels transports com és el Sr. Alvàrez i responsable d’aquest sector al Consell General no enterri aquesta proposta tan és estúpida… Fer baixar el Tren Groc fins a Perpinyà necessitaria el pas de les vies en amplada mètrica i una alimentació amb tercer rall és a dir una gran inversió…  Al contrari de la línia : Vilafranca de Conflent- Lator de Querol, que és ara principalment turística, la que va de Perpinyà a Vilafranca hauria i ha de ser utilitzada pels desplaçaments quotidians professionals, útils i regulars. Per això cal un tren que sigui, modern, puntual, eficaç amb un funcionament pendular i horaris amb cadències. Fer baixar el Tren Groc és una proposta estrafolària quan la Catalunya Nord està deficitària en infraestructures ferroviàries. Seria bé en canvi plantejar-se l’obertura d’una línia Perpinyà- Ceret, d’una altra Perpinyà-Axat i facilitar la comunicació amb Figueres, amb preu més assequibles que els que ens oferirà el TGV. A l’hora on ens preguntem sobre la sostenibilitat és urgent pensar a crear una oferta que sigui una alternativa seriosa al tot automòbil. 

Brassens cantava « On pardonne a tous ceux qui nous ont offensés les morts sont tous des braves types » No és un motiu, amb tot el respecte, per el difunt, per perpetuar les bajanades de l’home «animal polític » que era el Georges Frêche. Entenc el Sr.Àlvarez, que aprecio d’altra banda, el Tren Groc és la seva vida, i reacciona amb el cor, amb sentiments. Si s’havia quedat més enllà de l’inauguració hauria vist com els suïssos organitzen el transport en llur país de muntanya. Vetllant a la complementarietat dels diferents mitjans, no posar per exemple un bus en el mateix trajecte que un tren, (el bus a 1 €, perjudica el transport ferroviari i finalment tot el transport públic) ; intentar de construir els centres d’ensenyament secundaris aprop de les estacions de tren, fer de tal manera que el transport públic sigui l’opció més evident, més simple. Han comprovat que més s’augmenta l’oferta més la clientela augmenta i per cert parlen de clientela i no d’usuari. Aquest matis em sembla important, no estic segur que inconscientment es considera igual un client que un usuari. El client és a dir el que paga té més força.. Res no és repetible a l’idèntic però seria bé inspirar-se d’aquests exemples…

Hem de retrobar la cultura de la mobilitat de forma que sigui col·lectiva i sostenible. També els que viuen al món rural han de disposar d’una oferta àmplia i digne… Si ens comparem als suïssos tenim anys i panys de retard… S’hi cal posar ara. En primer lloc tenim un gran defecte a nivell repartició de competències: el transport urbà depèn dels municipis, el transport per carretera depèn del Consell General, el ferroviari del Consell Regional. Pel primer cas es pot entendre pel segon i tercer és incoherent necessitem una alta autoritat del transport de viatgers que pugui coordinar el conjunt amb eficàcia 

 

El camí serà llarg només cal trobar les bones vies… 

En français :

Il y a une paire de mois j’ai assisté aux « journées scientifiques sur les trains de montagne ». Une bonne initiative du Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalanes pour célébrer le centenaire de notre Train Jaune que certains nomment de Cerdagne mais qui fait plus de la moitié de son parcours en Conflent. Ah, mais vous pourriez me dire qu’il va vers la Cerdagne et je vous répondrais que ça dépend d’ou l’on part. Ce train est dans l’Histoire aussi important pour descendre de Cerdagne que pour y monter… C’est le train de Cerdagne et Conflent ou de Conflent et Cerdagne. Lors de l’allocution d’ouverture le Conseiller General Jean-Louis Alvàrez, ancien cheminot, nous a parlé de l’importance du train (aujourd’hui) jaune, a rappellé la visite du président de la région Languedoc-Roussillon le 18 juillet dernier. Durant le discours «l’ami Georges » avait fait une proposition. que le train jaune arrive jusqu’a Perpignan. L’idée a mon sens n’est rien de plus qu’un « Frechade » pour ne pas dire une « couillounade ». Le plus surprenant est qu’un professionnel des transports comme Jean-Louis Alvarez et responsable de ce secteur au Conseil General n’enterre pas cette proposition tant elle est stupide… Faire descendre le Train Jaune à Perpignan nécessiterait le passage des voies en dimension métrique et installer un troisième rail ce qui représente un grans einvestissement. Au contraire de la ligne : Villefranche de Conflent- Latour de Carol, qui aujourd’hui principalement touristique, celle qui va de Perpignan a Villefranche, devrait  et doit être utilisée pour les déplacement quotidiens professionnels, utiles et réguliers. Faire descendre le Train Jaune a Perpignan est une proposition loufoque quand la Catalogne Nord est déficitaire en infrastructures ferroviaires. Il serait bien par contre de se poser la question de l’ouverture d’une ligne Perpignan-Céret, d’une autre Perpignan-Axat et de faciliter la communication avec Figueres, avec des prix plus accessibles que ceux que nous offrira le TGV. Au moment ou on s’interroge sur le développement durable il est urgent de penser à créer ne offre qui soit une alternative sérieuse au tout automobile.  

Brassens chantait « On pardonne à tous ceux qui nous ont offensés les morts sont tous des braves types » Ce n’est pas une raison, avec tout le respect pour le défunt, de perpétuer les sottises de l’homme « animal politique » qu’était Georges Frêche. Je comprends M. Alvarez, , que j’apprécie par ailleurs, le Train Jaune c’est sa vie, et il réagi avec le cœur, avec les sentiments. S’ il était reste au-delà de l’ inauguration. Il aurait vu comme les suisses organisent le transport dans leur pays de montagne. Veillant à la complémentarité des divers moyens, en ne mettant pas par exemple un bus sur le même trajet qu’un train (le bus a 1 €, porte préjudice au chemin de fer et finalement a tout le transport public); en essayant de construire des établissements scolaires prés  des gares de train, en faisant de telle manière que le transport public soit l’option la plus évidente et la plus simple. Ils ont prouvé qu’en augmentant l’offre la clientèle augmente, au fait ils parlent de clientèle et non d’usager. Cette nuance me parait importante je ne suis pas sur que inconsciemment on considère le client égal à l’usager. Le client est celui qui paye et donc qui a plus de force…Rien n’est transposable a l’ identique mais il serait bien de s’inspirer de ces exemples

Nous devons retrouver la culture de la mobilité de telle manière qu’elle soit collective et inscrite dans le mouvement durable. Ceux qui vivent en milieu rural doivent disposer d’une offre large et digne… Si nous nous comparons aux suisses nous avons des années lumières de retard…Il faut s’y mettre dès maintenant. En premier lieu nous avons un grand  défaut au niveau de la répartition des compétences : les transports urbains dépendent des communes, les transports par route du Conseil General, le ferroviaire du Conseil Régional. Pour le premier cas on peut le comprendre pour le second et le troisième c’est incohérent nous avons besoin d’une haute autorité des transports de voyageurs qui puisse coordonner l’ensemble efficacement 

 Le chemin sera long il faut seulement trouver les bonnes voies. 

 

 

El rugby superior al futbol…

21 décembre 2010

Evidentment és una provocació cap esport és superior a un altre. Però pels nostres amics del sud de la ratlla on les pilotes són massa rodones, on el futbol és una religió on les eleccions al Barça són més seguides que les del  parlament de Catalunya. Ho cal dir, els he d’informar que el rugby és superior al futbol. 

Punt nº1: tot camp de rugby pot fer de camp de futbol i no l’inrevès. Encoratjo batlles i decidors a pensar-hi quan projecten un terreny, només cal afegir alguns metres. 

Punt nº2: al rugby tothom juga: petits, alts, grossos, prims hi ha un lloc per cadascú. Els que són hàbils amb les mans, els que només són forts… 

Punt nº3: les celebracions dels assaigs es fa amb molt més humilitat que els gols 

Punt nº4 : els jugadors de rugby fan més sovint un passadis d’honor a l’equip guanyador i es toquen la mà al final dels partits, són marques de respecte a l’adversari. 

Punt nº5: els rugbymens van inventar el tercer temps és una tradició rugbística on es retroben els dos contricants fins i tot si s’han fotut hòsties durant el partit. (també per imitació d’altres esports s’hi posen) 

Punt nº6: al rugby no hi ha hooligans els seguidors es poden barrejar a les grades fins i tot al més alt nivell. He vist una final de cup anglesa on catalans i anglesos eren barrejats el que dòna lloc a bromes i mofes dins un esperit rialler. 

Punt nº7: a l’alt nivell, els àrbitres poden fer servir el control video, el que és evidentment que evita grans errors. Evita la suspició. 

Punt nº8: al rugbi quan un jugador cau a la gespa és que realment té mal de veritat, no fa teatre. 

Punt nº9: perquè cal un punt nº9 per que hi hagi 10 punts 

Punt nº10: El futbol femení és promocionat per Adriana Karembeu, però l’Adriana no practica aquest esport. Nosaltres tenim una jugadora, que juga al rugbi XV com al rugbi XIII és la nostra estrella,molt més autèntica i propera, la nostra “star”: MarjOrie

marjo.jpg

 

 

MarjOrie par Francis Langlois 

Desprès no em direu que les jugadores de rugby perden llur femenitat !!!

Après vous me direz pas que les joueuses de rugby perdent leur féménité !!!

« Cal que neixin flors a cada instant  » (Il faut qu’il naisse des fleurs à chaque instant) Lluís Llach

Traduction en français :

Evidemment c’est une provocation aucun sport est supérieur à un autre. Mais pour nos amis du sud de la “ratlla” où les ballons sont trop ronds, où le football et une religion où les élections au Barça sont plus suivies que celles du  Parlement de Catalogne.  Il faut le dire, Je dois les informer que le rugby est supérieur au football. 

 

Point nº1: tout terrain de rugby peut être un terrain de football et non l’inverse. J’encourage maires et décideurs à y penser-quand ils projètent un terrain, il ne faut qu’ajouter que quelques mètres. 

 

Point nº2: au rugby tout le monde y peut jouer: petits, grands, gros, maigres il y a un poste pour chacun. Ceux qui sont adroits de leurs mains, ceux qui seulement sont forts… 

 

Point nº3: la célébration des essais se fait avec beaucoup plus d’humilité que les buts 

 

Point nº4 : les joueurs de rugby font plus souvent la haie d’honneur à l’équipe gagnante ils se serrent la main à la fin de la partie, ce sont des marques de respect envers l’adversaire. 

 

Point nº5: les rugbymen ont inventés la troisième mi-temps c’est une tradition rugbystique où se retrouvent les deux adversaires même s’ils se sont envoyés des châtaignes pendant le match. D’autres sports aujourd’hui imitent la célèbre troisième mi-temps. 

 

Point nº6: au rugby il n’y a pas de hooligans les supporters peuvent se mélanger dans les tribunes même au plus haut niveau. J’ai vu une finale de coupe anglaise où catalans et anglais étaient mélangés ce qui donne lieu à des plaisanteries et railleries dans un esprit rieur 

 

Punt nº7: à haut niveau les arbitres utilisent le contrôle vidéo, ce qui évidemment évite les grandes erreurs…Et évite la suspicion 

 

.Point nº8: au rugby quand un joueur tombe sur la pelouse c’est que réellement il a mal pour de vrai, il ne fait pas de cinéma. 

 

Point nº9: parce qu’il faut un point nº9 pour qu’il y ait 10 points 

 

Punt nº10: le football féminin est promu par Adriana Karembeu, mais Adriana ne pratique pas ce sport. Nous, nous avons une joueuse qui pratique le rugby a XV et le rugby à XIII c’est notre étoile, beaucoup plus authentique et proche de nous, notre « star »: MarjOrie 

 

 

 

 

 

 

 

JA HE VOTAT, (HUMOR, POLÍTICA I ESPERANÇA)

26 novembre 2010

caricaturaamas.jpg

Imatge publicada a l’Avui

Vaig tenir la sort d’assistir al míting de campanya, en aquest dijous de fredor en una terra que estimo molt: la Cerdanya. Albert Piñeira, (candidat a l’ajuntament de Puigcerdà) i els caps de llistes de CiU per les eleccions al Parlament de Catalunya: Santi Vila, per les comarques gironines i Albert Batalla per les comarques lleidatanes, van fer uns parlaments, precisos, justos, humils, posant en èmfasi el que pateix la ruralia sovint, la iniquitat amb els ciutadans de les zones urbanes en temes d’equipaments. Cosa que a l’estat francès, s’en parla però no es fa… Per exemple a la Catalunya Nord només es pot néixer a Perpinyà, on es concentren totes les maternitats desprès dels tancaments per llei estatal (no en tenim d’altres) de les maternitats de Ceret i Prada. El que m’havia fet escriure fa uns anys: al Conflent només hi tens el dret de morir… La falta d’equipaments, d’infraestructures, de serveis, és una espiral que condueix el país a ser un monstre amb un cap enorme i un cos petit, és el que veiem a la República Francesa a tots els nivells, París pel conjunt de l’estat, Montpeller a nivell de la regió Llenguadoc-Rosselló i Perpinyà a nivell de la Catalunya Nord. Reequilibrar el territori no és cosa fàcil perquè és una mica com lluitar contra la gravetat. En part és feina de l’home que ho fa, fent volar avions o construint embassaments…

Quan va ser elegit el senyor Montilla a la presidència de la Generalitat de Catalunya he de confessar que he vist negre. He pensat aleshores que érem a un punt d’inflexiò que faria que la ciutadania s’allunyés del somni d’una Catalunya lliure i sobirana, lliure de decidir el seu futur… De fet no ha estat negre sinó gris, perquè tampoc a cap moment he perdut l’esperança i he volgut lluitar, implicar-me amb els meus febles mitjans per una Catalunya millor tot sent natural i vivint en la part de Catalunya avui més llunyana del meus ideals: al nord de la ratlla. Qui m’ha donat aquesta esperança en part és l’Artur Mas que veig com un home capaç d’aixecar el país.

El parlament del president Pujol a Puigcerdà fou un real « one man show » amb molt humor, molt espectacular, més divertit que alguns espectacles que tenen la pretensió de ser-ho. L’humor era el fil roig de la seva intervenció, i amb aquesta manera de fer hi he vist esperances i serietat. També una certa satisfacció en la meva creença que l’humor ha de ser molt present a la vida i que és una cosa molt i molt seriosa i també a l’àmbit de la política. Aixì he esborrat els meus complexes de cara a les crítiques que sovint em fan a causa del meu humor (no sempre de gran qualitat és cert).

 

Jo, com a resident a « l’estranger » ja he votat: « Santi com a mínim tindràs el meu vot ! » Us animo a no quedar-vos a casa aneu a votar que teniu la sort de viure en un país amb esperances i futur, un vell país més nou que molts altres.

 

« Cal que neixin flors a cada instant »

 

Visca Catalunya !

La llibertat d’expressió (molt) amenaçada

21 novembre 2010

 

Fa uns dies el « Conseil des Prud’hommes » (Tribunal Laboral) de Boulogne-Billancourt , una ciutat de la regió parisenca va confirmar l’acomiadament de dos treballadors que des de Facebook van criticar llur empresa. El tribunal al·legà que tot i que eren conectat des de cases seves no es tractava de l’àmbit privat. Del que he llegit un dels treballadors va escriure « faig part dels nefastos » i l’amic va contestar « benvingut al club ». Un tercer conectat  en aquest moment va donar aquesta informació als directius que van acomiadar els « nefastos »… Si només son aquestes les paraules convenim que no es tracta aquí de cap insult, ni difamació, només d’una opinió o d’un sentiment. Fa una mica de por, doncs no es pot dir res de crític en relació amb l’empresa que  ens paga. Imagineu tenir una conversa en un restaurants, davant la porta del col·legi, a les grades d’un partit de futbol o a qualsevol lloc i que un « amic » gravi amb el seu telèfon mòbil la conversa crítica, arrisqueu no tan sols la in-amistat dels vostres directius, un advertiment, però molt més: directament l’acomiadament, que és molt desproporcionat amb el suposat error que no sol ser sempre una falta… Molt sovint el censor és també a un grau més alt treballador de l’empresa, es a dir un col·lega L’altra reflexió que em faig és la manera amb la qual es fa cas dels delators, la delació és una pràctica molt comuna i admesa en el marc dels règims totalitaris, fins i tot poc aceptada en els patis de les escoles… Certament, l  ‘empresa privada o pública, no és una democràcia, tot i així és un lloc on en teoria el treball d’equip i la solidaritat haurien de premiar en l’objectiu d’assolir l’ èxit. Sé que em trobeu ingenu, però crec sincerament que hauria de ser així com us podria parlar de la diferència entre manar i dirigir, gairebé tothom pot i sap manar, dirigir demana moltes més competències.

Sabeu que s’hi m’interesso en aquest cas és que em va passar una cosa semblant. En el meu cas es tractava d’un escrit humorístic que era una ficció, vaig ser sancionat per un acomiadament, al final el « Conseil des Prud’hommes » m’ha donat la raó referint-se a l’article L1121-1 del Codi del Treball que fa referència a la llibertat d’expressió. A la Televisió Nacional de Catalunya, que és un servei públic, al programa « Polònia » s’en burlen dels seus « amos » esmentant clarament, els seus noms i cognoms, donant d’ells no sempre una imatge posítiva. Segons la lògica que ha portat al meu acomiadament, els autors i actors d’aquest programa haurien de ser acomiadats, no ? En la meva ficció ningú està esmentat, si algú es reconeix en l’explicació de fets on tindrien un paper poc gloriós, és potser que són responsables d’aquest fets, si no ho són perquè s’hi reconeixen ? La llibertat d’expressió és un dret, criticar els seus directius no vol dir en cap cas que siguis en contra de l’empresa, a vegades ans el contrari, els límits són evidentment definits per les lleis: insults, difamació…Respectant els límits d’educació i de legalitat la llibertat d’expressió és prova de la maduresa d’una societat. Ara em sembla que hi a una deriva, cap al control excessiu i policíac, un retrocés preocupant…

Cantem amb el Sisa : Viiiisca la Lliiiibertat !

 

La Casa de la Generalitat condemnada

14 novembre 2010

jugementbalaguergeneralitatp11.jpgjugementbalaguergeneralitatp21.jpgjugementbalaguergeneralitatp21.jpgjugementbalaguergeneralitatp21.jpgjugementbalaguergeneralitatp31.jpgjugementbalaguergeneralitatp41.jpg

(Traduction française ci-dessous)

He estat el primer treballador de la Casa de la Generalitat a Perpiynà on he ocupat des del maig 2003 la funció de secretari de direcció. El 24 de juliol de 2008 he estat acomiadat, la direcció al·legant divesres faltes entre elles una falta greu en la publicació d’un article a vilaweb.cat amb t´tol « Notícies de l’Akimanoyo ». Aquest escrit era una ficció amb un tó humorístic inspirada això sí d’alguns fets reals. El nom de Catalunya, ni de la Casa de la Generalitat ni del seu director han estat esmentat

Desprès de 28 llargs mesos el Conseil des Prud’hommes (tribunal laboral) ha descartat la totalitat de les acusacions que m’eren fetes i condemnaa la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. Tanmateix sorprenentment no considera l’acomiadament improcedent i el requalifica per « causa real i seriosa » sense esmentar-la. Atès que la indemnització no és a l’alçada dels prejudicis econòmic i moral avaluaré amb el meu advocat la possibilitat de recòrrer en apel·lació.

Vull subratllar que a cap moment he volgut ofendre  el  Govern  de la Generalitat ni la direcció de la Casa  de la Generalitat de Catalunya, nomès davant la negativa de diàleg de la meva jerarquia he reaccionat amb humor sobre el que considerava una discriminació salarial. De fet he estat víctima  d’un complot fomentat per una treballadora de la Casa de la Generalitat i el mateix director (comunicaré si s’escau els detalls). Treballar pel govern del meu país al si de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, es a dir a aquesta part del país que mereix una atenció especial, era per a mi « més que una feina » una passió… Amb aquest afer s’ha atemptat a la meva dignitat i a la més basica llibertat d’expressió.

També a través  d’aquesta línies vull agrair totes les persones i entitats que durant aquests moments difícils m’han donat suport i han testimoniat al meu favor.

Em quedo a disposició del meu país que estimo.

Visca Catalunya !

Enric Balaguer

Llegiu « notícies de l’Akimanoyo »

La Casa de la Generalitat condemnada dans Non classé pdf 20080522notciesdelakimanoyo.pdf

J’ai été le premier salarié de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà où j’ai occupé depuis mai 2003 la fonction de Secrétaire de Direction. Le 24 juillet 2008 j’ai été licencié par la direction qui a allégué diverses fautes parmi elles  la publication d’un article à Vilaweb.cat ayant pour titre « Notícies de l’Akimanoyo ». Ce écrit était une fiction avec un ton humoristique inspirés c’est vrai de faits réels. Le nom de Catalogne, de la Casa de la Generalitat ni de son directeur n’y est jamais cité.

Après 28 longs mois le Conseil des Prud’hommes a écarté lors de son jugement tous les griefs qui m’ont été faits et condamne la Casa de la Generalitat. Cependant curieusement il ne considère pas le licenciement abusif et le requalifie pour  cause grave et sérieuse sans citer celle-ci. Compte tenu que l’ indemnisation n’est pas à la hauteur des préjudices financier et moral, j’évaluerai avec mon avocat la possibilité de faire appel.

Je veux souligner  qu’à aucun moment je n’ai voulu offenser le gouvernement de Catalogne ni la direction de la Casa de la Generalitat, seulement devant le refus de dialogue de ma hiérarchie j’ai réagi avec humour sur ce que je considérais être une discrimination salariale. De fait il s’est agi d’un complot fomenté par une salariée de la Casa de la Generalitat et le propre directeur (je communiquerais le cas échéant les détails). Travailler pour le gouvernement de la Catalogne  au sein de la Casa de la Generalitat à Perpinyà , c’est à dire dans cette partie du pays  qui mérite une attention spéciale était pour moi « plus qu’un travail » , une passion. Avec cette affaire  on a porté atteinte à ma dignité et au droit le plus basique de la liberté d’expression.

Aussi au travers de ces lignes je veux remercier les personnes et les associations qui durant ces moments difficiles m’ont soutenu et ont témoigné en ma faveur.

Je reste à la disposition de mon pays que j’aime.

Visca Catalunya !

Enric Balaguer

Aviat tornaré, bientôt je reviendrais

30 mai 2010

Alguns poden trobar estrany el meu silenci, sobre aquest blog… La comparexència  davant el « Conseil des Prud’hommes » es farà el 23 de juny. De moment guardo el silenci només vull dir que a cap moment he volgut difamar el govern de Catalunya, només he volgut expressar-me en tota llibertat…

Certains peuvent s’étonner de mon silence sur ce blog… La comparution devant le Conseil des Prud’hommes aura lieu le 23 juin. Pour le moment je garde le silence je veux seulement dire qu’à aucun moment j’ai voulu diffamer le gouvernement de Catalogne, j’ai seulement voulu m’exprimer en toute liberté…

 

 

12345